Joan Gaspar

1/12
El paper del dissenyador esdevé fonamental a l’hora de desenvolupar una idea. Durant el procés de desenvolupament, que és sempre transcendent, s’escullen o es desestimen opcions o possibilitats diverses. Aquest procés d’escollir en cada cas és una oportunitat, és un dels principals actius de dissenyar. El dissenyador no pot ser aliè a la tècnica i les seves lleis ni als processos industrials, els necessita controlar per a preservar, millorar i potenciar la seva idea; dit d’una altra manera, la tècnica és per el disseny, el que les paraules i el seu ús són per els escriptors: mitjançant la tècnica, s’aconsegueix comunicar i emocionar, esdevenir un disseny rellevant o, pel contrari, intranscendent.
Tinc una especial predilecció per els productes senzills o, pot ser més ben dit, d’aparença senzilla. M’agraden els dissenys poc estridents i atemporals. Busco sempre la simplicitat i l’enginy, dues de les característiques que més aprecio d’un disseny o producte. Soc extremadament conscient dels recursos que hi ha darrere l’aparença de simplicitat. Simplificar sempre és una tasca complicada i que ens allunya de la zona de confort. De fet, és un repte que sempre m’imposo com a prioritari en qualsevol projecte.
Dissenyar obliga a reflexionar sobre molts aspectes que transcendeixen al pur fet de dissenyar i projectar, però a la fi, l’aspecte més rellevant i per el qual haurien de servir tots els dissenyadors és el punt de contacte amb l’objecte i els aspectes que determinaran el seu caràcter. Per això, entenc el disseny com un ofici, sobretot en la part més intrínseca, quan estàs en contacte amb el problema i l’has de resoldre tenint en compte les viabilitats, els problemes formals i els problemes tècnics.